Ir al contenido principal

ÀNGELS CARDONA

Àngels Cardona nació en Tarragona en 1923 y murió en Barcelona en 2011.


 

EL RÍO HA CRECIDO

 

El río ha crecido con las lluvias de verano

y las piedras de plata han quedado

bien cubiertas por el agua. No puedo saltar

de una piedra a la otra sin mojarme.

El río ha crecido y ha ocultado todas las flores

de las orillas, las raíces de las plantas y de los árboles.

Desde el puente y el paseo, este río

tan pequeño ahora es otro. Contra las rocas

de alrededor, las aguas hacen espumas y olas blancas.

Con los tres verdes de las montañas y el cielo

grisáceo como el aire, el río es el señor

de este paisaje… Y no es que sea el río:

            la reina es el agua.

 

 

EL RIU HA CRESCUT

 

El riu ha crescut amb les pluges d’estiu

i les pedres de plata han quedat

ben colgades per l’aigua. No puc saltar

des d’una pedra a l’altra sense mullar-me.

El riu ha crescut i ha amagat totes les flors

de les vores, les arrels de les plantes i dels arbres.

Des del pont i el passeig, aquest riu

tan petit ara és un altre. Contra les roques

del voltant, las aigües fan escumes i ones blanques.

Amb els tres verds de les muntanyes i el cel

grisenc com l’aire, el riu n’és el senyor

d’aquest paisatge... I no és que en sigui el riu:

            la reina és l’aigua.







 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ÀLEX SUSANNA

Àlex Susanna nació en Barcelona en 1957 y murió en Gelida en 2024. INEVITABILITAT DEL PARÈNTESI   El vent s’endú cap a l’hivern tota la cabellera del cos nau silenciosa d’alguna passa en resten branques on puc recollir les aus de tots els braços   Baixaré l’escala dels teus ulls (necessito veure’t d’a prop)   El teu silenci em prem INEVITABILIDAD DEL PARÉNTESIS El viento se lleva hacia el invierno toda la cabellera del cuerpo nave silenciosa de algún paso quedan ramas donde puedo recoger las aves de todos los brazos Bajaré la escalera de tus ojos (necesito verte de cerca) Tu silencio me oprime

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É  Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits.       SÉ   Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...