Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits. SÉ Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, así tenemos tú y yo nues
Ester Xargay nació en Sant Feliu de Guíxols en 1960 y murió en Palamós en 2024. ENMOSCADA ¿Y qué animal se aplastará sobre la lente cristalina, con las alas cruzadas a la espalda? Todos los cuerpos ligeros son más potentes que el viento. Por mano de alguna fuerza irradian luz azul al acercarse a un campo electromagnético, ¡y a continuación se funden! Pero volverán a ser, y como un polvillo llenarán la era de escamas translúcidas, con olores de trigo, construyendo un plano secuencia. EMMOSCADA I quin animal s'esclafarà sobre la lent cristal·lina, amb les ales creuades a l'esquena? Tots els cossos lleugers són més potents que el vent. Per mà d'alguna força irradien llum blava en acostar-se a un camp electromagnètic, i tot seguit es fonen! Tornaran a ésser, però, i com un polsim ompliran l'era d'escates translúcides, amb flaires de blat, tot construint un pla seqüència.