Víctor Català nació en 1869 en l'Escala (Girona), donde murió en 1966. ¡MAR AZUL...! ¡Mar azul, mar verde, mar espumante! ¡Tu canto es delirio, tu furia es lamento! Indócil o manso, salvaje o quieto, hechizarás siempre al manzano blanco porque eres el poeta. Poeta que avizoras cerca del mar venir las tempestades, las barcas partir, y sientes que mirarlas te hace el corazón más grande, despliega, Poeta, la fuerza radiante ¡que tú también hechizas porque eres mar gigante! MAR BLAVA...! Mar blava, mar verda, mar escumejant! Ton cant és deliri, ta fúria és complanta! Indòcil o mansa, feréstega o quieta, encisaràs sempre la pomera blanca perquè ets lo poeta. Poeta que sotges a prop de la mar venir les tempestes, les barques anar, i sents que el mirar-les te fa el cor més gran, desplega, Poeta, ta força radiant, que tu també encises perquè ets mar gegant!
Poesía catalana traducida por CARLOS VITALE