Francesc Garriga Barata nació en Sabadell (Barcelona) en 1932 y murió en Sant Cugat del Vallès (Barcelona) en 2015. EXCAVO... excavo con manos de pánico la fuente del tiempo. entierro y desentierro la raíz de un agua vieja, perdida y reencontrada, frágil. desierto y lluvia quietud y furia. cesta de dedos, tejo un ramo de mimbres, memoria y olvido y malentendidos. la vida que hemos de decirnos ¿podría aún caber en todo lo que ya hemos dicho? EXCAVO... excavo amb mans de pànic la deu del temps. enterro i desenterro l'arrel d'una aigua vella, perduda i retrobada, fràgil. desert i pluja quietud i fúria. cistell de dits, teixeixo un pom de vímets, memòria i oblit i malentesos. la vida que hem de dir-nos podria encara cabre dins tot el que ja hem dit?
Poesía catalana traducida por CARLOS VITALE