Ir al contenido principal

ESTER XARGAY

Ester Xargay nació en Sant Feliu de Guíxols en 1960 y murió en Palamós en 2024.



ENMOSCADA

 

¿Y qué animal se aplastará

sobre la lente cristalina,

con las alas cruzadas

a la espalda?

Todos los cuerpos ligeros

son más potentes

que el viento.

Por mano de alguna fuerza irradian

luz azul

al acercarse

a un campo

electromagnético,

¡y a continuación

se funden!

Pero volverán a ser,

y como un polvillo

llenarán la era

de escamas translúcidas,

con olores de trigo,

construyendo

un plano secuencia.

 


EMMOSCADA


I quin animal s'esclafarà

sobre la lent cristal·lina,

amb les ales creuades

a l'esquena?

Tots els cossos lleugers

són més potents

que el vent.

Per mà d'alguna força irradien

llum blava

en acostar-se

a un camp

electromagnètic,

i tot seguit

es fonen!

Tornaran a ésser, però,

i com un polsim

ompliran l'era

d'escates translúcides,

amb flaires de blat,

tot construint

un pla seqüència.




 

Etiquetas:

Comentarios

  1. Silvia Rodriguez26 de septiembre de 2024, 2:00

    Este poema de Ester Xargay me conmueve con estas imágenes palpables de la naturaleza y vida animal; y da un mensaje de esperanza.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ÀLEX SUSANNA

Àlex Susanna nació en Barcelona en 1957 y murió en Gelida en 2024. INEVITABILITAT DEL PARÈNTESI   El vent s’endú cap a l’hivern tota la cabellera del cos nau silenciosa d’alguna passa en resten branques on puc recollir les aus de tots els braços   Baixaré l’escala dels teus ulls (necessito veure’t d’a prop)   El teu silenci em prem INEVITABILIDAD DEL PARÉNTESIS El viento se lleva hacia el invierno toda la cabellera del cuerpo nave silenciosa de algún paso quedan ramas donde puedo recoger las aves de todos los brazos Bajaré la escalera de tus ojos (necesito verte de cerca) Tu silencio me oprime
Publicar un comentario
Leer más

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É  Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits.       SÉ   Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...
Publicar un comentario
Leer más

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...
Publicar un comentario
Leer más