Ir al contenido principal

ÀLEX SUSANNA

Àlex Susanna nació en Barcelona en 1957 y murió en Gelida en 2024.



INEVITABILITAT DEL PARÈNTESI

 

El vent s’endú cap a l’hivern

tota la cabellera del cos

nau silenciosa

d’alguna passa en resten branques

on puc recollir les aus de tots els braços

 

Baixaré l’escala dels teus ulls

(necessito veure’t d’a prop)

 

El teu silenci em prem



INEVITABILIDAD DEL PARÉNTESIS


El viento se lleva hacia el invierno

toda la cabellera del cuerpo

nave silenciosa

de algún paso quedan ramas

donde puedo recoger las aves de todos los brazos


Bajaré la escalera de tus ojos

(necesito verte de cerca)


Tu silencio me oprime








Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É  Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits.       SÉ   Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...
Publicar un comentario
Leer más

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...
Publicar un comentario
Leer más