Ir al contenido principal

Entradas

MONTSERRAT VAYREDA

Montserrat Vayreda nació en Lladó (Girona) en 1924 y murió en Figueres en 2006. ¡NO ME CULPES A MÍ! Si quieres ven conmigo por el pequeño camino que va a la montaña, si quieres ven conmigo. El sol se alzará sobre nuestras cabezas, la vida será plana como la mano. Veremos campesinas sobre cada campo, de las flores más solas yo te haré un ramo. Si un beso se enreda en medio del satén de tu mejilla ¡no me culpes a mí! NO EM CULPIS A MI! Si vols vine amb mi pel petit camí que va a la muntanya, si vols vine amb mi. El sol s'alçarà sobre les nostres testes, la vida serà plana com la mà. Veurem camperoles damunt cada camp, de les flors més soles jo te'n faré un ram. Si un petó s'enreda enmig del satí de la galta teva no em culpis a mi!

ANDREU VIDAL

Andreu Vidal nació en 1959 en Palma de Mallorca, donde murió en 1998.       ISLAS INGRÁVIDAS   La noche está llena de ojos, de nervios gélidos.   Ojos incandescentes, de crepusculares inhóspitos días. Vientos milimetrados de chispas, muertas, azules.   Ahora, en la luz tenue, largas agujas finísimas me atraviesan el cráneo.   Y muero, entre las mustias flores humosas de cualquier verano,                             cualquiera.     ILLES INGRÀVIDES  La nit és plena d'ulls, de nervis gèlids.  Ulls incandescents, de crepusculars inhòspits dies. Oratges mil·limetrats d'espurnes, mortes, blaves.  Ara, dins la llum tènue, llargues agulles finíssimes em travessen el crani.  I mor, entre les músties flors fumoses de qualsevol estiu,    ...

MANEL MARÍ

Manel Marí nació en Ibiza en 1975 y murió en Valencia en 2018.      EL CUERPO.. . El cuerpo, umbral, frontera entre avernos, el cuerpo, pórtico por donde renazco víctima, por donde dejo en caliente el instinto de la revancha, el cuerpo que me amordaza el grito de los otros pánicos. EL COS... El cos, llindar, frontera entre averns, el cos, pòrtic obert per on reneixo víctima, per on deixo en calent l'instint de la revenja, el cos que m'emmordassa el crit dels altres pànics.

MIQUEL DOLÇ

Miquel Dolç nació en Santa Maria del Camí (Mallorca) en 1912 y murió en Madrid en 1994. ABSORCIÓN Otoño. Nubes y miedo se encastillan huidizos. La mirada bajo la frente se detiene; el viento acaricia los rosales. Todo calla. Una solana naranja enternecía el alféizar...               Es mi corazón una esponja                en este mar de inquietud. ABSORCIÓ Tardor. Núvols i paüra s'encastellen fugissers. L'esguard sota el front s'atura; el vent amoixa els rosers. Tot calla. Un solell taronja amorosia l'ampit...               És el meu cor una esponja               en aquest mar de neguit .

GABRIEL ALOMAR

Gabriel Alomar nació en Palma de Mallorca en 1873 y murió en El Cairo en 1941. CONSAGRACIÓN La hierba del bosque, irreverente, profana la simbólica clave que los arcos unía; no se oye, al toque de Ave María, como en otro tiempo, llorosa, la campana. Sola, triunfal y soberana, la pila se levanta donde un día su frente impura a remojar venía devotamente, la multitud cristiana. Entre pilares caídos avanza una vaca en la iglesia derruida: de las últimas lluvias el agua pura bebe en el mármol santo con sed ardiente,  y, en el templo vencido, queda cumplida la gran consagración de la Natura. CONSAGRACIÓ L'herba del bosc, irreverent, profana la simbòlica clau qui els arcs unia; no s'és oïda, al toc d'Ave-Maria, com altre temps, plorosa, la campana. Tota sola, triomfal i sobirana, la piscina s'aixeca on un dia son front impur a rabejar venia devotament, la multitud cristiana. Entre pilars caiguts avança lenta una vaca en l'església derruïda: de les pluges darreres l'aig...

JORDI DOMÈNECH

Jordi Domènech nació en Sabadell (Barcelona) en 1941 y murió en Sabadell en 2003. PRIMERA Mide el esfuerzo, sabiendo que acaba el acto misericordioso y, a la vez, violento. La mirada que ya no conoce los miembros pegajosos: ¿es la hora de atender las emociones con ojo crítico y de descomponer el orgullo de raíz espermática? Se vertebra la indecente osamenta sin futuro, ni lugar. En el cuarto de baño: el azul hace de talco y van subiendo las tinieblas. PRIMERA Mesura l'esforç, sabent que fineix l'acte misericordiós i, alhora, violent. L'esguard que ja no coneix els membres apegalosos: és l'hora d'atendre les emocions amb ull crític i de descompondre l'orgull de rel espermàtica? Es vertebra la indecent ossada sense futur, ni lloc. A la cambra de bany: l'atzur fa de talc i va pujant la tenebra.  

JOAN BARCELÓ I CULLERÉS

Joan Barceló i Cullerés nació en Menarguéns (Lleida) en 1955 y murió en Barcelona en 1980. LUZ ¿Ves la luna sin trenzas malvestida con cuatro trapos que se pasea enharinada entre los surcos de las carenas? LLUM ¿Veus la lluna sense trenes malvestida amb quatre draps que es passeja enfarinada entre els solcs de les carenes?