Ir al contenido principal

GABRIEL ALOMAR

Gabriel Alomar nació en Palma de Mallorca en 1873 y murió en El Cairo en 1941.



CONSAGRACIÓN


La hierba del bosque, irreverente, profana

la simbólica clave que los arcos unía;

no se oye, al toque de Ave María,

como en otro tiempo, llorosa, la campana.


Sola, triunfal y soberana,

la pila se levanta donde un día

su frente impura a remojar venía

devotamente, la multitud cristiana.


Entre pilares caídos avanza

una vaca en la iglesia derruida:

de las últimas lluvias el agua pura


bebe en el mármol santo con sed ardiente, 

y, en el templo vencido, queda cumplida

la gran consagración de la Natura.



CONSAGRACIÓ


L'herba del bosc, irreverent, profana

la simbòlica clau qui els arcs unia;

no s'és oïda, al toc d'Ave-Maria,

com altre temps, plorosa, la campana.


Tota sola, triomfal i sobirana,

la piscina s'aixeca on un dia

son front impur a rabejar venia

devotament, la multitud cristiana.


Entre pilars caiguts avança lenta

una vaca en l'església derruïda:

de les pluges darreres l'aigua pura


beu dins el marbre sant amb set ardenta,

i, en el temple vençut, queda acomplida

la gran consagració de la Natura.






Comentarios

Entradas populares de este blog

ZORAIDA BURGOS

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

ANTONI MARÍ

Antoni Marí nació en Ibiza en 1944 y murió en Barcelona en 2026. NO TENGO NINGUNA DUDA... No tengo ninguna duda, ni tengo ninguna alegría, y no siento, tampoco, el yugo del pensamiento. El dolor golpeó mi mente y el saber de la nada la ha dejado sola. NO TINC CAP DUBTE... No tinc cap dubte, ja, ni tinc cap joia, i no sento, tampoc, el jou del pensament. El dolor va colpir la meva ment i el saber del no-res l'ha deixat tota sola .