JOAN BARCELÓ I CULLERÉS

Joan Barceló i Cullerés nació en Menarguéns (Lleida) en 1955 y murió en Barcelona en 1980.

LUZ

¿Ves la luna sin trenzas

malvestida con cuatro trapos

que se pasea enharinada

entre los surcos de las carenas?

LLUM

¿Veus la lluna sense trenes

malvestida amb quatre draps

que es passeja enfarinada

entre els solcs de les carenes?

Comentarios

Entradas populares de este blog

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert. Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després. Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res. DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

RAMON GUILLEM

Ramon Guillem nació en 1959 en Catarroja (Valencia), donde murió en 2024. NO RES Un calfred d'0cells. Unes ales de febre. El miratge de la neu en les teulades de l'estiu. El vol de llamp del esquirols. El soroll de la llum. Les campanes del gebre en les torres de l'alba. Una mar en guaret. No res, només uns ulls. NADA Un escalofrío de pájaros. Unas alas de fiebre. El espejismo de la nieve en los tejados del verano. El vuelo de rayo de las ardillas. El ruido de la luz. Las campanas de la escarcha en las torres del alba. Un mar en barbecho. Nada, solo unos ojos

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits. SÉ Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...

Carrer de la Marina

Buscar este blog