Ir al contenido principal

ANTON CARRERA

Anton Carrera nació en Vic (Osona) en 1943 y murió en Sant Julià de Vilatorta en 2023. 



POR EL CAMINO...


Por el camino ceniciento

de los olivos

se han llevado

un cuerpo de niño.

Los troncos envejecidos

se retorcían de dolor.

La caja blanca

parecía una nube

en la tristeza

de la tarde.

¿Por qué Dios permite

nacer sin vida?

¡Quién sabe!

Por un instante

he querido

ser niño

en la caja blanca,

pero me dio miedo

la soledad

del camino ceniciento

de los olivos.

 


PEL CAMÍ...


Pel camí cendrós

de les oliveres

s’han emportat

un cos d’infant.

Els troncs revellits

es cargolaven de dolor.

La caixa blanca

semblava un núvol

dins la tristor

de la tarda.

Per què Déu permet

néixer sense vida?

Qui ho sap!

Per un instant

he volgut

ésser infant

dins la caixa blanca,

però m’ha fet basarda

la solitud

del camí cendrós

de les oliveres.





Comentarios

Entradas populares de este blog

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

RAMON GUILLEM

Ramon Guillem nació en 1959 en Catarroja (Valencia), donde murió en 2024. NO RES Un calfred d'0cells. Unes ales de febre. El miratge de la neu en les teulades de l'estiu. El vol de llamp del esquirols. El soroll de la llum. Les campanes del gebre en les torres de l'alba. Una mar en guaret. No res, només uns ulls. NADA Un escalofrío de pájaros. Unas alas de fiebre. El espejismo de la nieve en los tejados del verano. El vuelo de rayo de las ardillas. El ruido de la luz. Las campanas de la escarcha en las torres del alba. Un mar en barbecho. Nada, solo unos ojos

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É  Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits.       SÉ   Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...