MARIÀ VILLANGÓMEZ

Marià Villangómez nació en 1913 en Eivissa, donde murió en 2002.

HABÍA UN SOL...

Había un sol de invierno
-tu cabello doraba-
que era alegría y gracia del amor.

Y una luna de mayo
-el rostro te endulzaba-
que hacía el aire tierno y amoroso.

Unos crepúsculos de verano
-grácil en ellos destacabas-
donde se pensaba eterno el encanto del mundo.

Como ahora y no como ahora
-tú de siempre y entonces-,
anhelo inesperado, sorprendido amor.

HI HAVIA UN SOL...

Hi havia un sol d'hivern
-els teus cabells daurava-
que era alegria i gràcia de l'amor.

I una lluna de maig
-el rostre t'endolcia-
que feia l'aire tendre i amorós.

Uns crepuscles d'estiu
-gràcil t'hi destacaves-
on es pensava etern l'encant del món.

Com ara i no com ara
-tu de sempre i llavors-,
anhel inesperat, sorprès amor.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ÀLEX SUSANNA

Àlex Susanna nació en Barcelona en 1957 y murió en Gelida en 2024. INEVITABILITAT DEL PARÈNTESI El vent s’endú cap a l’hivern tota la cabellera del cos nau silenciosa d’alguna passa en resten branques on puc recollir les aus de tots els braços Baixaré l’escala dels teus ulls (necessito veure’t d’a prop) El teu silenci em prem INEVITABILIDAD DEL PARÉNTESIS El viento se lleva hacia el invierno toda la cabellera del cuerpo nave silenciosa de algún paso quedan ramas donde puedo recoger las aves de todos los brazos Bajaré la escalera de tus ojos (necesito verte de cerca) Tu silencio me oprime

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits. SÉ Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert. Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després. Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res. DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

Carrer de la Marina

Buscar este blog