Ir al contenido principal

MÀRIUS SAMPERE

Màrius Sampere nació el 28 de diciembre de  1928 en Barcelona, donde murió el 26 de mayo de 2018.


UN DÍA ESCRIBÍ

Un día escribí que hacer poesía
consistía exactamente en preguntar
a cada nombre qué otro nombre quería para él: te llamas
añoranza, ¿no quieres llamarte presentimiento o gusano?,
          la lluvia
es tu nombre, ¿quieres llamarte lágrima? De esto
hace mucho tiempo y los nombres no respondieron nunca,
debe de ser que se lo pensaban.
Ahora es diferente, no lo escribiría.
Sé que cada cosa,
aun siendo la envidia permanente de otra,
toda vez que es ella misma no puede desistir
de su esfuerzo esencial, no tiene respuesta, es
pura indecisión, solo vacila. Y han pasado muchos años
y cada nombre se está muriendo cerca del rescoldo
de su sentido primero e invariable.
Y pienso, ya de lejos,
que la poesía es hacer enmudecer
el labio de la tierra con la palabra justa.


UN DIA VAIG ESCRIURE

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?, la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.



Comentarios

Entradas populares de este blog

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

ZORAIDA BURGOS

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)

RAMON GUILLEM

Ramon Guillem nació en 1959 en Catarroja (Valencia), donde murió en 2024. NO RES Un calfred d'0cells. Unes ales de febre. El miratge de la neu en les teulades de l'estiu. El vol de llamp del esquirols. El soroll de la llum. Les campanes del gebre en les torres de l'alba. Una mar en guaret. No res, només uns ulls. NADA Un escalofrío de pájaros. Unas alas de fiebre. El espejismo de la nieve en los tejados del verano. El vuelo de rayo de las ardillas. El ruido de la luz. Las campanas de la escarcha en las torres del alba. Un mar en barbecho. Nada, solo unos ojos