Josep Janés i Olivé nació
en Hospitalet de Llobregat (Barcelona) en 1913 y murió en Santa Margarida i els
Monjos (Barcelona) en 1959.
IN MEMORIAM
Sobre ti, sólo las flores.
Eran como una ofrenda
blanca:
la luz que daban a tu
cuerpo
nunca más sería de la
rama;
toda una vida de perfume
con su beso te era dada.
Tú resplandecías de la luz
en los ojos cerrados
atesorada.
¡Si hubiera podido ser
suspiro
de flor! Darme, como un
lirio,
a ti, para que mi vida
sobre tu pecho se
marchitara.
Y no conocer nunca más la
noche,
que a tu lado se disipara.
IN MEMORIAM
Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perque la meva vida
de flor! Donar-me, com un llir,
a tu, perque la meva vida
s’anés marcint sobre
el teu pit.
I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.
I no saber mai més la nit,
que al teu costat fóra esvaïda.
Comentarios
Publicar un comentario