Carles
Riba nació en 1893 en Barcelona, donde murió en 1959.
ELEGÍAS
DE BIERVILLE (II)
¡Sunion! Te evocaré de
lejos con un grito de alegría,
a ti y a tu sol leal,
rey de la mar y el viento:
por tu recuerdo, que
me eleva, feliz de sal exaltada,
con tu mármol
absoluto, noble y antiguo yo como él.
¡Templo mutilado,
desdeñoso de otras columnas
que en el fondo de tu
salto, bajo la ola risueña,
duermen la eternidad!
Tú velas, blanco en la altura,
por el marinero, que
por ti toma bien su rumbo;
por el ebrio de tu
nombre, que a través del desnudo matorral
viene a buscarte,
extremo como la certeza de los dioses;
por el exiliado que entre arboledas oscuras te
vislumbra
súbitamente, ¡oh preciso, oh fantasmal! y conoce
por tu fuerza la fuerza que lo salva de los
golpes de fortuna,
rico de lo que ha dado, y en su ruina tan puro.
ELEGIES DE BIERVILLE (II)
Súnion!
T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Comentarios
Publicar un comentario