Ir al contenido principal

JORDI PERE CERDÀ

Jordi Pere Cerdà nació en Saillagouse (Pirineos Orientales, Francia) en 1920 y murió en Perpignan en 2011.


TENDRÍAMOS UNA CASA

Tendríamos una casa,
árbol nacido del yermo.
Una losa colgada
en un ala del viento.
Una pared de loza
para abrigar el invierno.
Un tiesto donde florecerían
violetas para el mal tiempo.
Por puerta, aquella sonrisa
que te estrellan los dientes.
De lejos me llamarías
con un gritar contento.
Desharía mi pena
aquel reír que tienes,
ese hombro blanco
cojín de los pensamientos.
Tu brazo ligaría
tristeza y goce a la vez.


TINDRÍEM UNA CASA

Tindríem una casa,
arbre nascut de l'erm.
Una llosa penjada
en una ala del vent.
Una paret de pisa
per abrigar l'hivern.
Un test on floririen
violes pel mal temps.
Per porta, aquel somriure
que t'estrellen les dents.
De lluny em cridaries
amb un cridar content.
Desfaria ma pena
aquell riure que tens,
aquella espatlla blanca
coixí dels pensaments.
El teu braç lligaria
tristesa i goig ensems.



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

ZORAIDA BURGOS

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)

RAMON GUILLEM

Ramon Guillem nació en 1959 en Catarroja (Valencia), donde murió en 2024. NO RES Un calfred d'0cells. Unes ales de febre. El miratge de la neu en les teulades de l'estiu. El vol de llamp del esquirols. El soroll de la llum. Les campanes del gebre en les torres de l'alba. Una mar en guaret. No res, només uns ulls. NADA Un escalofrío de pájaros. Unas alas de fiebre. El espejismo de la nieve en los tejados del verano. El vuelo de rayo de las ardillas. El ruido de la luz. Las campanas de la escarcha en las torres del alba. Un mar en barbecho. Nada, solo unos ojos