Ir al contenido principal

JOSEP CARNER

Josep Carner nació en Barcelona en 1884 y murió en Bruselas en 1970.
DESTINOS

 La noche es leve. Los dos amantes se han dormido.
Tiene dos presentes el Amor dentro de la mano distraída.
¿A quién dará la añoranza? ¿A quién el olvido?
DESTINS

 La nit és lleu. Els dos amants s'han adormit.
Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?

Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...
Publicar un comentario
Leer más

ZORAIDA BURGOS

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)
Publicar un comentario
Leer más

XAVIER AMORÓS

Xavier Amorós nació en 1923 en Reus, donde murió en 2022. S É  Sé com somrius, com sents; sé el que has de dir-me desprès de cada cosa. Et sé. T’he vist tantes vegades! I encara més vegades, que en guardar-te jugo a multiplicar la imatge teva. Has perdut el secret. No et queda ni el més subtil rastre d’enigma misèrrim amor nostre? No has d’inquietar-te. Com un aquàrium de parets transparents que es confonen amb l’aire, així tenim tu i jo el nostre món claríssim. Servant alegrement en la pupil·la la imatge l’un de l’altre, enduts pel mateix ritme, hem destruït el temps, hem oblidat els límits.       SÉ   Sé cómo sonríes, como sientes; sé lo que has de decirme después de cada cosa. Te sé. ¡Te he visto tantas veces! Y aún más veces, que al mirarte juego a multiplicar tu imagen. Has perdido el secreto. ¿No te queda ni el más sutil rastro de enigma, misérrimo amor nuestro? No has de inquietarte. Como un acuario de paredes transparentes que se confunden con el aire, ...
Publicar un comentario
Leer más