Joan Maragall nació en 1860 en Barcelona, donde murió en 1911.
EXCELSIOR
Vigila, espíritu, vigila,
no pierdas nunca tu norte,
no te dejes llevar a la tranquila
agua mansa de ningún puerto.
Gira, gira los ojos al cielo,
no mires las playas ruines,
da la frente al gran aire,
siempre, siempre mar adentro.
Siempre con las velas desplegadas,
del cielo al mar transparente,
siempre en torno aguas tendidas
que se muevan eternamente.
Huye de la tierra inmóvil,
huye de los horizontes mezquinos:
siempre al mar, al gran mar noble;
siempre, siempre mar adentro.
Fuera tierras, fuera playa,
olvídate de tu regreso:
no se acaba tu viaje,
no se acabará nunca más.
EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzonts mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
EXCELSIOR
Vigila, espíritu, vigila,
no pierdas nunca tu norte,
no te dejes llevar a la tranquila
agua mansa de ningún puerto.
Gira, gira los ojos al cielo,
no mires las playas ruines,
da la frente al gran aire,
siempre, siempre mar adentro.
Siempre con las velas desplegadas,
del cielo al mar transparente,
siempre en torno aguas tendidas
que se muevan eternamente.
Huye de la tierra inmóvil,
huye de los horizontes mezquinos:
siempre al mar, al gran mar noble;
siempre, siempre mar adentro.
Fuera tierras, fuera playa,
olvídate de tu regreso:
no se acaba tu viaje,
no se acabará nunca más.
EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzonts mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
Comentarios
Publicar un comentario