J. V. Foix nació en 1893 en Barcelona, donde murió en 2003.
DECÍAMOS: ¡LA NOCHE!
Decíamos: ¡la NOCHE!, en una noche abierta
En la cuesta del Tiempo, más allá del perecer,
Cuando las negras frescuras son un florecer
De aguas y voces, y fuegos, en mar cubierta.
Para ti y para mí no había, desierta,
Ni mano, ni hogar; ni bodega sin vino;
Todos en el Todo, sabíamos el camino
Justo y real de la Región Oferta.
Juntos éramos Uno en la inmortal sendera,
El aliento indiviso, el viento que venta la era,
Y una palabra, la Palabra, era el habla común.
Siervos de la luz y libertos por la espera,
Fuertes en el fuerte y asediados por Ninguno,
Nos daba sombra una sola bandera.
DEIEM: LA NIT!
Deiem: la NIT!, en una nit oberta
Al rost del Temps, més enllà del morir,
Quan les negres frescors són un florir
D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.
Per tu i per mi no hi havia, deserta,
Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
Tots en el Tot, sabíem el camí
Just i reial de la Contrada Oferta.
Junts érem U en la immortal sendera,
L'alè indivís, el vent que venta l'era,
I un mot, el Mot, era el parlar comú.
Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
Forts en el fort i assetjats per Ningú,
Ens ombrejava una sola bandera.
DECÍAMOS: ¡LA NOCHE!
Decíamos: ¡la NOCHE!, en una noche abierta
En la cuesta del Tiempo, más allá del perecer,
Cuando las negras frescuras son un florecer
De aguas y voces, y fuegos, en mar cubierta.
Para ti y para mí no había, desierta,
Ni mano, ni hogar; ni bodega sin vino;
Todos en el Todo, sabíamos el camino
Justo y real de la Región Oferta.
Juntos éramos Uno en la inmortal sendera,
El aliento indiviso, el viento que venta la era,
Y una palabra, la Palabra, era el habla común.
Siervos de la luz y libertos por la espera,
Fuertes en el fuerte y asediados por Ninguno,
Nos daba sombra una sola bandera.
DEIEM: LA NIT!
Deiem: la NIT!, en una nit oberta
Al rost del Temps, més enllà del morir,
Quan les negres frescors són un florir
D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.
Per tu i per mi no hi havia, deserta,
Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
Tots en el Tot, sabíem el camí
Just i reial de la Contrada Oferta.
Junts érem U en la immortal sendera,
L'alè indivís, el vent que venta l'era,
I un mot, el Mot, era el parlar comú.
Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
Forts en el fort i assetjats per Ningú,
Ens ombrejava una sola bandera.
Comentarios
Publicar un comentario