Ir al contenido principal

J. V. FOIX

J. V. Foix nació en 1893 en Barcelona, donde murió en 2003.


DECÍAMOS: ¡LA NOCHE!

Decíamos: ¡la NOCHE!, en una noche abierta
En la cuesta del Tiempo, más allá del perecer,
Cuando las negras frescuras son un florecer
De aguas y voces, y fuegos, en mar cubierta.

Para ti y para mí no había, desierta,
Ni mano, ni hogar; ni bodega sin vino;
Todos en el Todo, sabíamos el camino
Justo y real de la Región Oferta.

Juntos éramos Uno en la inmortal sendera,
El aliento indiviso, el viento que venta la era,
Y una palabra, la Palabra, era el habla común.

Siervos de la luz y libertos por la espera,
Fuertes en el fuerte y asediados por Ninguno,
Nos daba sombra una sola bandera.


DEIEM: LA NIT!

Deiem: la NIT!, en una nit oberta
Al rost del Temps, més enllà del morir,
Quan les negres frescors són un florir
D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.

Per tu i per mi no hi havia, deserta,
Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
Tots en el Tot, sabíem el camí
Just i reial de la Contrada Oferta.

Junts érem U en la immortal sendera,
L'alè indivís, el vent que venta l'era,
I un mot, el Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
Forts en el fort i assetjats per Ningú,
Ens ombrejava una sola bandera.



Comentarios

Entradas populares de este blog

ZORAIDA BURGOS

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)

VENTURA AMETLLER

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

ANTONI MARÍ

Antoni Marí nació en Ibiza en 1944 y murió en Barcelona en 2026. NO TENGO NINGUNA DUDA... No tengo ninguna duda, ni tengo ninguna alegría, y no siento, tampoco, el yugo del pensamiento. El dolor golpeó mi mente y el saber de la nada la ha dejado sola. NO TINC CAP DUBTE... No tinc cap dubte, ja, ni tinc cap joia, i no sento, tampoc, el jou del pensament. El dolor va colpir la meva ment i el saber del no-res l'ha deixat tota sola .