Antoni Pous nació en Manlleu (Barcelona) en 1932 y murió en Barcelona en 1976.
ATARDECER ESTREMECIDO DE ARDORES TRILLADOS
Atardecer estremecido de ardores trillados.
Incansable en la sangre de todos los muertos
el viento sacude las puertas de la oscuridad
en ti, extremo, torturado por el engaño
que nos vierte y el olvido inmutable.
Eso soy: rebelde de cipreses por tus
cementerios en un escorzo de llamas.
La noche se embriaga de sombras de esqueleto
y el atardecer en un grito de dolor se apaga.
VESPRE ESTREMIT D'ARDÈNCIES BATUDES
Vespre estremit d'ardències batudes.
Incansable en la sang de tots els morts
el vent glateix les portes de la fosca
en tu, extrem, torturat per l'engany
que ens adolla i l'oblit immutable.
Això sóc: rebel de xiprers pels teus
cementiris en un escorç de flames.
La nit s'embriaga d'ombres d'esquelet
i el vespre en un crit de dolor s'apaga.
ATARDECER ESTREMECIDO DE ARDORES TRILLADOS
Atardecer estremecido de ardores trillados.
Incansable en la sangre de todos los muertos
el viento sacude las puertas de la oscuridad
en ti, extremo, torturado por el engaño
que nos vierte y el olvido inmutable.
Eso soy: rebelde de cipreses por tus
cementerios en un escorzo de llamas.
La noche se embriaga de sombras de esqueleto
y el atardecer en un grito de dolor se apaga.
VESPRE ESTREMIT D'ARDÈNCIES BATUDES
Vespre estremit d'ardències batudes.
Incansable en la sang de tots els morts
el vent glateix les portes de la fosca
en tu, extrem, torturat per l'engany
que ens adolla i l'oblit immutable.
Això sóc: rebel de xiprers pels teus
cementiris en un escorç de flames.
La nit s'embriaga d'ombres d'esquelet
i el vespre en un crit de dolor s'apaga.

Comentarios
Publicar un comentario