Carrer de la Marina

Antoni Marí nació en Ibiza en 1944 y murió en Barcelona en 2026. NO TENGO NINGUNA DUDA... No tengo ninguna duda, ni tengo ninguna alegría, y no siento, tampoco, el yugo del pensamiento. El dolor golpeó mi mente y el saber de la nada la ha dejado sola. NO TINC CAP DUBTE... No tinc cap dubte, ja, ni tinc cap joia, i no sento, tampoc, el jou del pensament. El dolor va colpir la meva ment i el saber del no-res l'ha deixat tota sola .

Zoraida Burgos nació en 1933 en Tortosa, donde murió en 2026. ESCRIBO…  Escribo. O quizá me reescribo. ¿Leo? Las metáforas fustigan los sentidos y la mano sigue, tercamente, caligrafías estropeadas o empieza un punto y aparte para suturar la noche. (Los libros proliferan en obscena metástasis.)     ESCRIC…  Escric. O potser em reescric. Llegeixo? Les metàfores fustiguen els sentits i la mà ressegueix, tossudament, cal·ligrafies malmeses o enceta un punt i a part per suturar la nit. (Els llibres proliferen en obscena metàstasi.)

Ventura Ametller nació en Pals en 1933 y murió en Mataró en 2008. D’ENLLOC I DEL NO RES                                                           Recomencem inanes, sense forces, perquè venim d’Enlloc i del No-res. Ens han vençut la duna i la tenebra: la solitud immensa del desert.   Aquí tenim la casa i la campanya i un erm per conrear des de la fe. Podem plantar-hi mots de tija tendra que ens donaran flors musicals, després.   Però les forces se’ns acaben; moren abans de néixer tiges, flors i fe, i retornem a l’infinit Enlloc, a la mateixa ratlla del No-res.          DE NINGUNA PARTE Y DE LA NADA   Recomenzamos inanes, sin fuerzas porque venimos de Ninguna parte y d...

Ramon Guillem nació en 1959 en Catarroja (Valencia), donde murió en 2024. NO RES Un calfred d'0cells. Unes ales de febre. El miratge de la neu en les teulades de l'estiu. El vol de llamp del esquirols. El soroll de la llum. Les campanes del gebre en les torres de l'alba. Una mar en guaret. No res, només uns ulls. NADA Un escalofrío de pájaros. Unas alas de fiebre. El espejismo de la nieve en los tejados del verano. El vuelo de rayo de las ardillas. El ruido de la luz. Las campanas de la escarcha en las torres del alba. Un mar en barbecho. Nada, solo unos ojos

Rosa Fabregat nació en 1933 en Cervera (La Segarra), donde murió en 2024. MÚSICA DE L'ÀNIMA, TEIXIDA AMB PARAULES Espurna de vida, llum del coneixement, que s'expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra terra i per tots els cels. La canten els trànsfugues, els empresonats, i tots el migrants que no tenen sostre, la piulen plorant. Llàgrimes que cauen tan endins del cor, que commouen l'ànima dels àngels de Rilke, closa en la natura. La fan trontollar. Música que atura aquell caminant en veure la cigonya i el seu vol rasant, sense cap frontera que li barri el pas, puntejar lleugera sobre la teulada que li fa de niu. I ell no pot volar. Poesia. Música de l'ànima, teixida amb paraules . MÚSICA DEL ALMA, TEJIDA CON PALABRAS Chispa de vida, luz del conocimiento, que se expande, dócil, por todos los confines. Música inmortal que camina y vuela por nuestra tierra y por todos los cielos. La cantan los tránsfugas, los encarcelados, y to...

Àlex Susanna nació en Barcelona en 1957 y murió en Gelida en 2024. INEVITABILITAT DEL PARÈNTESI   El vent s’endú cap a l’hivern tota la cabellera del cos nau silenciosa d’alguna passa en resten branques on puc recollir les aus de tots els braços   Baixaré l’escala dels teus ulls (necessito veure’t d’a prop)   El teu silenci em prem INEVITABILIDAD DEL PARÉNTESIS El viento se lleva hacia el invierno toda la cabellera del cuerpo nave silenciosa de algún paso quedan ramas donde puedo recoger las aves de todos los brazos Bajaré la escalera de tus ojos (necesito verte de cerca) Tu silencio me oprime